![]() |
![]() |
![]() ![]() |
El clima de la D.O. Alella és mediterrani, on la pluviometria no sobrepassa els 600 mm anuals i la temperatura mitja anual és de 15ºC. Tot i així, cada parcel·la està influida pel microclima de la zona, on les condicions particulars com l’altitud, pendents, proximitat a boscos, vents,… poden fer variar o matisar les característiques del raïm. La zona d’Alella està formada per un gran batòlit de roca granítica. Així, els sòls són, en general, pobres en nutrients, amb escassa retenció d’aigua i amb un pH moderat. La seva textura és variable: entre arenosa grollera (el sauló) a la part marítima i argilo-arenosa en la plana vallesana. Parxet té 200 hectàrees de vinya distribuïdes entre els municipis de Sta. Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Alella i la Roca del Vallès. Les varietats plantades són principalment la Pansa Blanca. També trobem el Macabeu i la Parellada. Totes elles són varietats de cicle mitjà i llarg. També s’han introduit amb resultats excel·lents la Chardonnay i el Pinot Noir, que són varietats de cicle curt. El porta-empelt utilitzat és el SO4. Les nostres plantacions presenten una densitat alta de 3.700 ceps per Ha i tenen un marc de plantació de 2,2 m entre fileres i 1,2 m entre ceps. Així, obtenim la màxima competència entre plantes i junt amb l’emparrat aconseguim una superfície foliar exposada òptima (1,4 m2). Les passades tenen una orientació de nord a sud i s’intenta, que estiguin en terreny pla. El sistema de conducció de la vinya és l’espatllera o emparrat. Tot i que en les vinyes més antigues, les vinyes estan en vas. La poda és curta i es deixen 4 caps a dos borrons per obtenir un bon equilibri vigor-producció. Es realitza un abonat organo-mineral amb aportacions de matèria orgànica provinent dels sarments podats i una aportació mineral de nitrogen, potassi i fòsfor. Se sembra herba en les vinyes (civada, festuca,…) per limitar el vigor i la producció i augmentar el potencial qualitatiu dels ceps i per tal que el seu sistema radicular tendeixi a baixar a perfils més inferiors. També millora el pas de la maquinària i minimitza l’erosió en pendents pronunciats. En les vinyes, s’aplica una protecció fitosanitària raonada, que requereix un coneixement profund de l’hàbitat i el cicle biològic de les malalties i paràsits com de les característiques climàtiques de la zona.
|
||